Vèncer el càncer enverinant-lo

Un home supera un càncer terminal gràcies al verí d’un mol·lusc i a la recerca de l’Institut Català d’Oncologia.

 

En Marcel Joan té 65 anys però en fa només quatre que va tornar a viure. Afectat per un tipus poc comú de càncer d'esòfag des del 2004 i després de rebre fins a quatre tractaments diferents de quimioteràpia sense cap resultat havia perdut ja tota l'esperança de superar la malaltia. En fase terminal, el 2006 oncòlegs de l'Institut Catala d'Oncologia (ICO) li van proposar "ser el seu conillet d'indies". Es tractava d'un assaig clínic per provar un nou fàrmac descobert fa 20 anys per investigadors de la Universitat de Hawai i extret de 200 mol·luscs marins, de l'espècie Elysia rufescens. El compost sintetizat -elisidepsina- és el verí que aquests animals utilitzen per defensar-se dels depredadors, i va ser desenvolupat per la farmacèutica espanyola Pharmamar sota el nom comercial d'Irvalec.

 

En Marcel Joan gaudint de la seva nova vida després de superar el càncer terminal. Foto: esmateria.com

El veí d'Olot (La Garrotxa), va rebre la primera dosi del fàrmac el 25 d'abril del 2006 tal i com explica la seva dona al diari que va començar a escriure i que relata cada pas de l'estudi. Després de signar "contractes de fins a 200 pàgines" i de rebre 49 dosis repartides al llarg de tres anys, en Marcel Joan va passar de tenir una qualitat de vida molt minvada i gens autònoma - no era capaç de vestir-se sol i pesava menys de 50 quilos - a portar una vida del tot normal sense rastre de càncer i gaudint dels seus tres néts i de les seves passions: el senderisme i la música.

Eren més de vint els pacients que participaven en la recerca de l'ICO de fas I - investigacions destinades a mesurar si el compost és nociu per als malalts-, però només ell va aconseguir resultats favorables i va superar la malaltia. "No sé de ningú com jo, tots els que he conegut durant aquests anys estan morts o a l'hospital", confessa en Marcel Joan. L'oncòleg de l'ICO responsable de l'assaig clínic, Ramón Salazar, reconeix no haver vist "res igual" i afirma que la seva resposta va ser sorprenent i única. "El tumor d'aquest home té alguna cosa que el fa sensible a la elisidepsina", conclou Salazar.  

La espècie Elysia rufescens es troba a l'Oceà Pacífic. Foto: esmateria.com

Lamentablement la companyia Pharmamar, especialista mundial en investigacions amb fàrmacs extrets del mar, va anunciar el 2012 que detenia el desenvolupament d'Irvalec perquè no era rentable. Els tumors que poden ser curats amb aquesta medicació suposen únicament l'1% dels càncers d'esòfag i, per tant, tenen una incidència global molt baixa. Fernando Albericio, químic especialista en fàrmacs contra el càncer de l'Institut d'Investigació en Biomedicina de Barcelona ens explica que "desenvolupar un fàrmac costa 1000 milions de dòlars [uns 760 milions d'euros], només el 20% resulta rentable i en un de cada 20000 casos es recupera la inversió"

"Els laboratoris volen números", declara en Marcel Joan, descontent amb la decisió de la farmacèutica. El seu cas és únic al món, només ell ha superat un càncer terminal gràcies a un compost extret de l'Òcea Pacífic fa 20 anys. Gràcies al verí d'uns mol·luscs marins i gràcies a la recerca mèdica impulsada per l'Institut Català d'Oncologia.

Sònia Fuentes escriu un llibre sobre com explicar el càncer als nens

La psicooncòloga de l'Institut Català d'Oncologia de Badalona publica "El silenci dels nens"

Sònia Fuentes es dedica a la psicooncologia des de fa 19 anys. Imatge cedida per l'editorial Claret.

Sònia Fuentes (Barcelona 1966) presentarà dilluns 4 de març el seu primer llibre sobre el càncer a la Llibreria Claret del carrer Roger de Llúria de Barcelona. Aquest text va adreçat especialment a les famílies que pateixen algun tipus de malaltia oncològica i tenen nens/es a càrrec. En els seus 19 anys treballant en la psicooncologia, Sònia Fuentes ha observat que sovint els pacients tenen moltes dificultats a l'hora d'expressar com es senten. 

El llibre es titula "El silenci dels nens" i es publicarà sota el segell de l'editorial Claret. El subtítol: "Com comunicar-se amb nens i adolescents quan un familiar pateix una malaltia oncològica" resumeix prou bé el contingut de l'obra i li dóna un sentit de manual. "El que em va portar a escriure el llibre va ser detectar, en la meva pràctica diària a l'hospital, les necessitats que tenien els pacients, de verbalitzar les dificultats, les pors, els temors i les angoixes relacionades amb com explicar la malaltia als seus fills" diu Fuentes. 

Des del 2007 l'autora ha treballat a la Unitat de Psicooncologia de l'ICO de Badalona i aquesta ha estat una de les experiències que l'ha impulsat a escriure aquest llibre. En la presentació del dia 4, Fuentes comptarà també amb la presència de Ramon Bayés, professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i Concepció Ponch, psicopedagoga. 

"El silenci dels nens" és una publicació de l'editorial Claret. Imatge cedida per l'editorial Claret.

Resultats de l'enquesta passada

El futbolista Quini estrena un documental sobre la seva vida

Quini recorda el seu càncer de gola a diferents moments del reportatge

 

Imatges del rodatge. Fotos: ICO

“El Brujo frente al espejo” és el títol de la biografia particular d’Enrique de Castro, més conegut com a Quini. El futbolista va ser tractat d’un tumor a la gola a l’ICO Hospitalet, i és per això que va decidir recórrer a l’hospital per produir alguns passatges del documental. Quini es va operar el 2006, però va haver de tornar a quiròfan dos anys més tard per superar definitivament la malaltia. Juan Luis Ribes, un dels metges que el va tractar, assegura que ha forjat una gran amistat amb el futbolista.

A més del càncer, el documental exposa els moments més difícils del futbolista. Un dels més recordats és el seu segrest quan era jugador del FC.Barcelona, però també hi apareix la mort del seu germà, jugador del Real Sporting de Gijón, quan intentava salvar dos nens de morir ofegats.  

El documental no només tracta sobre fets personals del jugador, sinó que fa un repàs dels seus èxits futbolístics més destacats. Quini va guanyar el Trofeu Pichichi en set ocasions, va entrar en el rànquing dels deu primers golejadors històrics de Primera Divisió, i va ser un dels jugadors més destacats de l’Sporting i del F.C.Barcelona. 

A la preestrena del reportatge hi van acudir futbolistes destacats com Andoni Zubizarreta o Puyol, però també membres de l’ICO com Jordi Trelis, director de l’ICO l’Hospitalet i Esther Corrales, directora de cures. L’equip de metges van portar-li una samarreta signada per tots amb l’eslògan “ICO 15 anys”.

Sonia Abenia: “Una dieta no curarà un càncer, mai”

La infermera de l’ICO L’Hospitalet va dirigir la xerrada “Alimentar-se bé per sentir-se millor”.

Els hidrats de carboni han de ser la base de la nostra dieta. Foto: CEIP Lacustària.

L’Institut Catalàd’Oncologia (ICO) organitza sessions informatives, cursos i tallers per a pacients i familiars afectats pel càncer amb la intenció de donar-los informació i eines per millorar la convivència amb la malaltia. Ahir dijous 21 de febrer la infermera de la unitat funcional del càncer de colon de l’ICO L’Hospitalet Sonia Abenia va dirigir la xerrada “Alimentar-se bé per sentir-se millor”, amb la finalitat de recordar les nocions generals a tenir en compte per dur a terme una alimentació sana, variada, equilibrada i adequada al nostre estil de vida i d’aconsellar als assistents per recuperar l’apetit després de rebre radioteràpia o quimioteràpia.

Sonia Abenia va afirmar que “Una dieta no curarà un càncer, mai”, tot i que “ajuda a estar més forts”.

Després de repassar la piràmide dels aliments i les funcions bàsiques d’aquests –plàstiques, energètiques i reguladores–, els participants de la xerrada van rebre consells per dur a terme una dieta enriquida que els ajudi a combatre els símptomes de la medicació i del procés postoperatori, com per exemple beure sucs o begudes isotòniques en comptes d’aigua ja que aquesta no dissimula el regust metàl·lic que deixa la quimioteràpia.

Tots els assistents es van mostrar satisfets amb la informació rebuda i amb la proximitat de la ponent. Susana Sancho, pacient de l’ICO i afectada per càncer de colon, va compartir les seves preocupacions amb la resta d’afectats: “Els dies en que em trobo malament pràcticament ni menjo ni bec, estic perdent pes i em preocupa”, i va explicar haver perdut més de 6kg des de la detecció de la malaltia. Al finalitzar la xerrada, però, va assegurar que havia estat “molt útil” participar i escoltar totes les recomanacions.

L’ICO pretén amb tallers i sessions informatives com la d’ahir recolzar els seus pacients i fer-los més fàcil la dura lluita contra el càncer.

L’ICO promou la investigació en atenció pal•liativa amb una càtedra a Vic

Les cures pal•liatives ajuden a millorar la qualitat de vida de malalts terminals.

La jornada durarà 9 hores i té un preu de 100 euros. Foto: Universitat de Vic.

El Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) organitzen demà divendres 22 de febrer una càtedra sobre “Atenció Pal•liativa de Persones amb Malalties i Condicions Cròniques Avançades en Serveis de Salut i Socials”. L’ensenyament tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Vic de 8:30 a 17:30 hores i anirà dirigit a professionals assistencials, directius, gestors, planificadors de serveis i territorials que vulguin millorar l’atenció pal•liativa de persones amb malalties cròniques avançades.

La jornada d’extensió universitària s’emmarca dins del Màster en Atenció i Cures Pal•liatives ICO/UVic. Els seus objectius principals són oferir una visió global del sistema de l’atenció pal•liativa, promoure millores en aquest camp a tots els serveis de salut i socials, proposar el desenvolupament i l’aplicació per part de l’Administració de programes públics d’atenció a la cronicitat avançada i compartir experiències i iniciatives entre els assistents. 

Les cures pal•liatives són aquells tractaments mèdics i farmacològics que reben els pacients afectats per una malaltia terminal i en fase avançada amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i aconseguir reduir-ne el dolor i el patiment. Malgrat que l’atenció pal•liativa no retarda ni evita la mort, és fonamental per recolzar el malalt i fer-li més fàcil el final de la seva vida. La recerca en aquest àmbit, que fins fa uns anys havia quedat en l’oblit, és cada vegada més important. 

Així, l’ICO promou iniciatives com el projecte NECPAL, centrat en la identificació de pacients amb malalties cròniques mitjançant una avaluació quantitativa, qualitativa, multi factorial i indicativa, o el programa MACA (Model d’Atenció Cronicitat Avançada), un manual amb recomanacions pràctiques per l’atenció de persones amb malalties cròniques avançades i necessitats d’atenció pal•liativa en serveis de salut. 

Un miler alumnes d’instituts catalans han visitat l’ICO des del 2007

El passat 13 de febrer va acabar un nou cicle de visites escolars a l'Institut Català d'Oncologia a l'Hospitalet i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 

“Recerca i càncer: saps què fa un investigador per lluitar contra els tumors?” és una de les activitats que ofereix  l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Foto: ICO

Les visites van dirigides a joves de 3r i 4t d’ESO i són promogudes pel projecte Escolab. L’Ajuntament de Barcelona és l'impulsor d'aquesta iniciativa i vol apropar els centres de recerca mèdica als estudiants. L’objectiu general d’aquest projecte és que els nois i noies coneixien l’actualitat de la investigació científica a casa nostra. 

Aquest curs l'ICO ha organitzat vuit visites per instituts de diversos llocs de Catalunya. Les recepcions van començar el mes d'octubre i han acabat aquest febrer. Però l’experiència de l’Institut Català d’Oncologia en aquest camp és més àmplia ja que des del 2007 han passat pel centre més de mil d’alumnes repartits en una cinquantena de visites.

Els estudiants s’informen sobre què és el càncer, per què es produeix i com s'investiga per combatre'l. També poden veure imatges de teixits normals i tumorals i visualitzar una molècula d’ADN. A més, sota la supervisió del personal, observen els diferents aparells del laboratori i van a l’estabulari, la zona on hi ha alguns animals que utilitzen els científics. L'IDIBELL per la seva banda, ofereix activitats per entendre millor el funcionament dels orgàns del cos humà i ensenya als joves alguns dels aparells per fer analísis clíniques. Tan professors com alumnes valoren positivament aquestes iniciatives gratuïtes.

L’ICO de l’Hospitalet se suma a les campanyes de donació de sang

Personal del centre i familiars de pacients van col•laborar per millorar les reserves de sang de Catalunya.

Ahir dijous 14 de febrer el Banc de Sang i Teixits va realitzar una jornada de donació de sang al vestíbul de l’Hospital Duran i Reynals, on es troba l’Institut Català d’Oncologia L’Hospitalet. Durant tot el dia personal sanitari del centre i familiars de pacients afectats pel càncer van poder contribuir a millorar les reserves de sang de Catalunya. 

Metges i infermeres que durant tot l’any es troben al punt fix de donació de l’Hospital de Bellvitge es traslladen dos cops l’any a l’ICO per fomentar la donació i fer-la més propera a aquells que per horaris laborals no podrien col•laborar de no ser així. Aquest és el cas de Diana, metgessa de la Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) i donant assídua, qui ens va confessar que, "si no és pròxim no ho faríem", i que ella aprofita quan visiten l’ICO per aportar el seu ‘granet de sorra’.

Cada unitat de sang conté entre 450 i 480 mil·lilitres. Foto: Lydia Abellán.

Lorena Montfort, metgessa de l’Hospital de Bellvitge, va assegurar que esperaven recollir unes 100 unitats –de les 1.000 diàries que es necessiten per garantir el subministrament de tots els hospitals i clíniques de Catalunya– i que malgrat algunes falses creences el risc de patir marejos o defalliments és molt baix. A més, els requisits per ser donant són mínims (pesar més de 50kg, ser major d’edat, presentar un bon estat general de salut i, en cas de ser dona, no estar embarassada), tot i que de vegades és necessari rebutjar possibles donants, majoritàriament per "problemes de salut, medicació dolenta per al receptor, viatges a l’estranger o relacions sexuals sense protecció". 

Cada tres segons algú necessita sang a Catalunya i és per això que sota el lema "Amb una vegada no n’hi ha prou" i amb jornades de donació com la de dijous a l’ICO, el Banc de Sang i Teixits fomenta la col•laboració amb aquells més necessitats. "En èpoques tan dolentes com aquesta hem de ser tots solidaris i pensar en els altres, i més si no ens suposa cap esforç", va declarar la doctora Montfort, animant a que tothom s'hi sumés.

Les activitats a l'ICO disminueixen per la baixa participació dels pacients

Actualment els malalts ingressen quan es troben en pitjors condicions i això dificulta la feina

“Abans fèiem manualitats, i fins i tot sessions de cinema, però ara els malalts no estan per aquestes coses”, així ho afirma Fanny Rauscher, voluntària a l’ICO des de fa 10 anys. Les característiques dels pacients han anat canviant substancialment. Fa 3 anys, la norma general era l’hospitalització, però ara l’assistència és essencialment ambulatòria. Això provoca que els malalts només ingressin en situacions excepcionals, sobretot quan tenen seqüeles o necessiten cures pal·liatives, tal com explica Anna Blasco, coordinadora de voluntariat a l’ICO.   

Els voluntaris organitzen bingos, fan jocs de màgia i preparen audicions de guitarra. A més, cada dia passen per les habitacions repartint colors o sudokus, acompanyen alguns malalts a passejar i els escolten quan tenen algun problema que no expliquen als familiars. Malgrat la seva dedicació, els pacients no responen de la mateixa manera que fa uns anys. Segons Rauscher: “sempre teníem més de 20 persones al bingo,fins i tot havien de col·locar-se al passadís perquè no hi cabien. Ara normalment són 6”.

Gairebé tots els regals que s'ofereixen durant les activitats són donacions de familiars, i van des de peücs per l'hivern fins a joies, barrets o peluixos. Foto: Montse Bizarro

Anna Blasco creu que la disminució de la participació es deu al fet que “el tipus de malalt ha canviat”. La majoria de pacients passen poc temps a l’hospital, i només quan el seu cas és bastant greu. Aquesta situació afecta a tots aquells que necessiten transplantaments i a malalts de leucèmia, però també n’hi ha d’altres que no suporten bé la quimioteràpia i necessiten molta atenció. La gravetat d’aquests casos provoca que els malalts no tinguin l’estat d’ànim adequat per participar a les activitats.

Pepi Campos, voluntària a l’ICO des de fa 6 anys, atribueix la disminució del nombre d’ingressats a un canvi en la política sanitària. Les retallades, doncs, haurien afectat el tipus d’assistència que s’ofereix arreu. Pepi assegura que va veure un malalt marxar “molt malament” (encara que ignora el seu estat real), i remarca que els tractaments de quimioteràpia són “molt cars” per l’Estat. Rauscher, en aquest  punt, afegeix que “fins i tot ens han tret les roses per Sant Jordi, i ara les hem de fer de paper”.

1.500 corredors participen en la segona edició de Corro contra el Càncer

La cursa de Sabadell va recaptar diners per a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

La inscripció va tenir un preu de 6€ dels quals 5 s'han donat a l'AECC. Foto: Corro contra el Càncer.

El passat diumenge 10 de febrer va tenir lloc la segona cursa popular solidària contra el càncer a Sabadell, ‘Corro contra el Càncer’, que va comptar amb la participació de més de 1.500 corredors i va obtenir uns 9.000€ destinats a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc) per impulsar projectes sobre detecció i prevenció precoç, recolzar als malalts i als seus familiars i promoure la investigació oncològica.

La carrera, que tenia un recorregut de 5km i el seu punt d’inici al Parc Catalunya de Sabadell, s’emmarca dins de la commemoració del Dia Mundial contra el Càncer celebrat el 4 de febrer, quan vam conèixer que la supervivència a la malaltia s’ha incrementat en un 10% en els homes i un 5% en les dones segons dades de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Departament de Salut. A més, la mortalitat ha baixat en un 2%.

Lluís Domingo, organitzador i principal impulsor de l’esdeveniment, és un jove de 31 anys a qui li van diagnosticar un càncer de còlon el 2011 i que va ser tractat a l’Hospital Taulí de Sabadell. ‘Des d’un principi la meva oncòloga em va comentar que practicar esport moderat durant la quimioteràpia m’aniria bé per superar els efectes secundaris i sentir-me més fort, així que vaig tornar a córrer, una activitat que vaig haver de suspendre quan va començar tot’, ens comenta en Lluís qui, davant l’èxit de la primera edició ha decidit organitzar-ne la segona i no descarta seguir amb la iniciativa si continua tenint aquesta bona rebuda entre els veïns de Sabadell.

Xavier Gómez Batiste-Aletorn, cap de l’observatori de cures pal•liatives de l’ICO: “Catalunya serà pionera en l’atenció a la cronicitat”

El metge va ressaltar la necessitat d’un sistema integral només per malalts crònics en una entrevista per l’Associació Catalana d’Entitats de Salut

Les cures que necessiten els malalts crònics s’atenen ara per ara als hospitals o a les residencies d’avis, però aquests centres no són rentables per complir la tasca. Segons Xavier Gomez Batiste-Aletorn, cal que el país construeixi un sistema dedicat exclusivament a cuidar aquest malalts en tot el que necessitin. I afegeix que si Catalunya segueix per aquest camí podria convertir-se en un referent mundial, ara que ja està al capdavant de l’Estat Espanyol en atencions pal·liatives. “El nostre país té l’estructura suficient per ser capdavanter, però cal reordenar-la” diu Gomez Batiste-Aletorn a la revista de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

Aquests sistemes integrals d’atenció a la cronicitat alliberarien les urgències i els hospitals d’aguts, que per altra banda, no tenen la infraestructura necessària per atendre correctament aquestes persones. El sistema sanitari català ja s’està actuant en aquesta direcció. Per una banda, les entitats privades tenen centenars de projectes innovadors. Per altra banda, la Generalitat ha impulsat el Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat que vol reorientar algunes estructures actuals. Gómez Bastite-Aletorn reitera que cal cooperació entre l’àmbit privat i el públic ja que aquest últim probablement no serà suficient per atendre a tothom. També remarca la importància que les mútues incloguin les atencions pal·liatives.

Gairebé un 5% de la població catalana està considerada com a pacient crònic. Per tal de millorar la qualitat de vida d’aquests malalts, l’Institut Català d’Oncologia disposa d’un observatori internacional d’atencions pal·liatives, anomenat Qualy. Xavier Gómez Batiste-Aletorn és el director d’aquesta institució i de la primera càtedra en Cures Pal·liatives de l’Estat Espanyol, oferta per la Universitat de Vic. “L’ICO ha volgut anar més enllà d’atendre bé als seus pacients per influir en les polítiques i convertir-se en un referent” assegura el metge.

Xavier Gómez Batiste-Aletorn dirigeix també la primera càtedra en Cures Pal·liatives de l'Estat. Foto: Arxiu ICO

La Nit Solidària recapta 15000 euros per la investigació contra el càncer

L'Associació Espanyola Contra el Càncer va celebrar un sopar solidari ahir a la nit a l'Hotel Catalonia Plaza de Barcelona  

La 1a Nit Solidària va comptar amb la presència d'uns 300 assistents. La gala va ser organitzada per la delegació barcelonina de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). L'AECC va superar en mil euros les previsions. Aquesta xifra anirà destinada íntegrament a la recerca mèdica. La vetllada solidària tenia el lema de "L'important d'aquest sopar no és el sopar" i un preu de 70€.

L'esdeveniment va ser conduit per Vicenç Villatoro, escriptor i periodista català, i va comptar amb assistents de renom com la soprano Ainhoa Arteta, molt compresa amb la lluita a causa del càncer que va patir la seva mare. "Quan convius amb aquesta malaltía, tot té una nova dimensio. Es converteix en una raó de vida i això ja és una gran batalla que tenim guanyada" va afirmar Arteta. Entre les autoritats cal destacar la presència de Xavier Trias, Alcalde de Barcelona i Antoni Mateu, director de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat.

Per últim, convé recordar que l'AECC-Catalunya destina un 25% del pressupost anual a les investigacions. I les seves aportacions són de les meves significatives en l'àmbit català. L'ICO i altres institucions ja s'han beneficiat de beques i ajudes pels seus programes oncològics. 

Xavier Trias i Ainhoa Arteta (al centre-esquerra de la foto) van ser alguns dels convidats d'honor. Foto: AECC

Parlant en rosa ofereix a les pacients amb càncer de mama un lloc on compartir experiències

Les membres del grup realitzen trobades dos cops al mes a l’ICO de l’Hospitalet

Les dones de Parlant en rosa no tenen por de donar la cara, però les confessions del grup són confidencials. Foto: Mònica Angla

El primer i el tercer dimecres les dones del grup Parlant en rosa es troben a l’ICO per tal d’informar-se i sobretot de compartir les seves vivències amb altres persones que es troben en aquesta situació. Són unes 25 al grup però la seva assistència no és regular i depèn de en quines condicions físiques es trobin. Per tant, en la trobada d’ahir, dia 6 de febrer, hi van assistir una quinzena de dones. N’hi ha de totes les edats, des els 30 fins als 60.

La Mercedes Martínez i la Noemí Travier són les encarregades d’organitzar les trobades, ambdues són treballadores de l’ICO i han patit un càncer de mama. Un cop al mes porten a les sessions un professional de la medicina oncològica, ja sigui psicooncòleg, infermer, cirurgià... i les pacients li presenten els seus dubtes o les seves observacions. Martínez comenta que abans calia insistir perquè el personal mèdic s’impliqués en el projecte però actualment els metges es mostren més interessants en aconseguir proximitat amb els seus pacients. 

Dins del grup hi ha dones que ja fa temps que han superat la malaltia i d’altres que encara estan en tractament. “Comencen a venir quan estan lluitant contra el càncer, però després la majoria es queden sempre” diu Mercedes Martínez. Totes troben allà un lloc on confessar les seves pors o les seves experiències més intimes, sempre des de la confidencialitat. I també reben el consell d’experts sobre com cuidar-se i tenir més bona qualitat de vida. Ahir Ana Rodríguez, infermera de l’ICO, va oferir una presentació per aclarir els dubtes sobre els tractaments hormonals.

L’ICO es proposa reduir la xifra de fumadors amb sessions informatives

 La indústria del tabac inverteix 500 mil milions de dòlars anuals en produir cigarrets

Anna Riccobene, infermera i coordinadora de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’ICO, encapçala diferents tallers per a fumadors, familiars, i pacients amb càncer. La iniciativa pretén estudiar els factors físics, psicosocials i psicològics que intervenen en les decisions de cada individu, per tal d’aplicar-los consells individualitzats. Els tallers no són només informatius, sinó que el seu objectiu últim és la motivació. Segons A.Riccobene, “els fumadors han de tenir clar que ho volen deixar, perquè ningú és capaç d’anar contra la seva pròpia voluntat”.

Els assistents, només arribar, han de contestar un test amb els següents apartats: Russell, Fagerström, Richmond, dependència i motivacions. Les preguntes van des de plans concrets (“Intentarà deixar de fumar en les properes 2 setmanes?”) fins a situacions abstractes (“Li agradaria deixar de fumar si pogués fer-ho fàcilment?”). A més, també han de bufar durant una estona en un detector de monòxid de carboni (CO), per tal de mesurar la quantitat d’oxigen que els queda a la sang. 

Per calcular el monòxid de carboni, els pacients han d'aguantar la respiració durant 15 segons i bufar durant una estona en el detector. S'il·lumina una llum verda si el nivell de CO és normal, i una vermella si és massa elevat. Foto: Montse Bizarro

Juan Sànchez Lucas, familiar d’un pacient amb càncer, només té un 4% de CO a la sang, perquè va deixar de fumar fa mig any. Comenta que va passar per dues experiències “molt dolentes”, i això el va fer “tenir por”. J.S.Lucas ha guanyat en qualitat de vida, ja que quan passen 72 hores des de l’última cigarreta es perceben millor les olors i els sabors, es regula la temperatura i la freqüència cardíaca, el monòxid de carboni se situa en nivells normals, i, fins i tot, es redueix el risc de patir insuficiències coronàries i problemes cardiovasculars. Després de 15 anys, el risc de patir càncer de pulmó es gairebé el mateix que en persones que mai no han fumat. 

La nicotina és un dels principals obstacles per deixar-ho. El síndrome d’abstinència provoca ansietat, depressió o trastorns digestius, que hem de saber combatre amb estratègies com “esperar que passi mig minut de rellotge abans de tornar a encendre una cigarreta”, tal com explica A.Riccobene. A més, la indústria tabaquera té una gran influència política i econòmica, i no vol permetre que els seus clients deixin d’invertir diners en el negoci. A.Riccobene, en aquest punt, afegeix que “a les pel·lícules, paguen més si els que fumen són els bons”.

El tabac té una relació directa amb malalties com el càncer de pulmó, però també pot provocar-ne d’altres menys conegudes: úlceres pèptiques, halitosis, bronquitis, pneumonies, infarts, avortaments espontanis, morts súbdites en lactants, i càncers de laringe i de bufeta. Els tallers de l’ICO, doncs, volen transmetre dades com aquestes per conscienciar els fumadors que cal actuar abans que sigui massa tard.