Molts tractaments per curar el càncer afecten la mobilitat dels pacients
Entrem a l’habitació d’en Juan, un pacient amb càncer de pulmó. A causa dels tractaments, en Juan ha perdut massa muscular a les cames i gairebé no pot caminar, però la Carolina Garcia, fisioterapeuta de l’ICO, l’ajuda a incorporar-se i a utilitzar el caminador. En Juan rebrà l’alta demà, però, abans, la Carolina ha de practicar amb ell uns quants exercicis per millorar la respiració.
La Carolina porta des del 2004 treballant de fisioterapeuta a l’ICO: “és una feina molt agraïda. Els pacients estan tractats per molts serveis, per molts professionals. Al final només ets una més, però ells t’ho agraeixen molt”. Els fisioterapeutes de l’ICO, després d’una primera valoració del pacient, determinen un tractament concret per cadascú. Els exercicis que proposen van des d’ajudar-los a rentar-se la cara fins a donar consells a les famílies per evitar les caigudes.
La tasca dels
fisioterapeutes es desenvolupa, sobretot, a les habitacions d’onco-hematologia,
però també es poden tramitar “teràpies a domicili”. Respecten l’estat dels
pacients (“a nivell de dolor o símptomes”), però es proposen millorar la seva
“qualitat de vida” en la mesura del possible. La Carolina, a més, ens explica
que l’objectiu primordial dels exercicis que proposen és “mantenir l’autonomia
del pacient i disminuir les pèrdues que sabem que es produiran”. Per
aconseguir-ho, doncs, és important pactar els tractaments amb tot l’equip de professionals (metges o
infermeres), i mantenir una certa constància en l’aplicació dels exercicis.
En Juan segueix tots els consells de la Carolina (“agafem aire com si oloréssim una flor i bufem l’espelma”), amb petites pauses per descansar. Comença a tossir, però això no li impedeix continuar amb els exercicis. Tot i que té por que li donin l’alta, fa tots els possibles per caminar una mica més que el dia anterior, amb l’ajuda de la Carolina i del caminador. “Hauré d’aguantar-ho”, ens comenta, referint-se a la vida que l’espera fora. Abans de tornar a l’habitació, la Carolina li dóna “feina” per emportar-se a casa.
En Juan segueix tots els consells de la Carolina (“agafem aire com si oloréssim una flor i bufem l’espelma”), amb petites pauses per descansar. Comença a tossir, però això no li impedeix continuar amb els exercicis. Tot i que té por que li donin l’alta, fa tots els possibles per caminar una mica més que el dia anterior, amb l’ajuda de la Carolina i del caminador. “Hauré d’aguantar-ho”, ens comenta, referint-se a la vida que l’espera fora. Abans de tornar a l’habitació, la Carolina li dóna “feina” per emportar-se a casa.
