L’ICO es proposa reduir la xifra de fumadors amb sessions informatives

 La indústria del tabac inverteix 500 mil milions de dòlars anuals en produir cigarrets

Anna Riccobene, infermera i coordinadora de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’ICO, encapçala diferents tallers per a fumadors, familiars, i pacients amb càncer. La iniciativa pretén estudiar els factors físics, psicosocials i psicològics que intervenen en les decisions de cada individu, per tal d’aplicar-los consells individualitzats. Els tallers no són només informatius, sinó que el seu objectiu últim és la motivació. Segons A.Riccobene, “els fumadors han de tenir clar que ho volen deixar, perquè ningú és capaç d’anar contra la seva pròpia voluntat”.

Els assistents, només arribar, han de contestar un test amb els següents apartats: Russell, Fagerström, Richmond, dependència i motivacions. Les preguntes van des de plans concrets (“Intentarà deixar de fumar en les properes 2 setmanes?”) fins a situacions abstractes (“Li agradaria deixar de fumar si pogués fer-ho fàcilment?”). A més, també han de bufar durant una estona en un detector de monòxid de carboni (CO), per tal de mesurar la quantitat d’oxigen que els queda a la sang. 

Per calcular el monòxid de carboni, els pacients han d'aguantar la respiració durant 15 segons i bufar durant una estona en el detector. S'il·lumina una llum verda si el nivell de CO és normal, i una vermella si és massa elevat. Foto: Montse Bizarro

Juan Sànchez Lucas, familiar d’un pacient amb càncer, només té un 4% de CO a la sang, perquè va deixar de fumar fa mig any. Comenta que va passar per dues experiències “molt dolentes”, i això el va fer “tenir por”. J.S.Lucas ha guanyat en qualitat de vida, ja que quan passen 72 hores des de l’última cigarreta es perceben millor les olors i els sabors, es regula la temperatura i la freqüència cardíaca, el monòxid de carboni se situa en nivells normals, i, fins i tot, es redueix el risc de patir insuficiències coronàries i problemes cardiovasculars. Després de 15 anys, el risc de patir càncer de pulmó es gairebé el mateix que en persones que mai no han fumat. 

La nicotina és un dels principals obstacles per deixar-ho. El síndrome d’abstinència provoca ansietat, depressió o trastorns digestius, que hem de saber combatre amb estratègies com “esperar que passi mig minut de rellotge abans de tornar a encendre una cigarreta”, tal com explica A.Riccobene. A més, la indústria tabaquera té una gran influència política i econòmica, i no vol permetre que els seus clients deixin d’invertir diners en el negoci. A.Riccobene, en aquest punt, afegeix que “a les pel·lícules, paguen més si els que fumen són els bons”.

El tabac té una relació directa amb malalties com el càncer de pulmó, però també pot provocar-ne d’altres menys conegudes: úlceres pèptiques, halitosis, bronquitis, pneumonies, infarts, avortaments espontanis, morts súbdites en lactants, i càncers de laringe i de bufeta. Els tallers de l’ICO, doncs, volen transmetre dades com aquestes per conscienciar els fumadors que cal actuar abans que sigui massa tard.