Les autores d'aquest blog som la Lydia Abellán (esquerra), la Montserrat Bizarro (centre) i la Mònica Angla (dreta). Estudiem periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i aquest és el nostre segon curs. Això i la nostra sensibilitat pels temes socials ens ha unit en aquesta petita aventura, però també hi ha coses que ens diferencien...
Lydia (10 de juny del 1993, Barcelona): "Quan em pregunten per què estudio periodisme sempre contesto que per anar més enllà, analitzar què hi ha darrere d'allò que ens volen ensenyar i donar veu als que no en tenen, i quest blog ens brinda l'oportunitat de fer-ho, de créixer tant en un sentit professional com, sobretot, personal. La meva passió és el futsal; m'encanta perdre'm allà on ningú arriba, descobrir mill llocs i somiar desperta. Una paraula: il·lusió".
Mònica (12 de febrer del 1993, Navarcles): "De tots els meus defectes i virtuts destacaria la hipersensibilitat. Em vaig matricular en aquesta carrera perquè sóc una somiadora i penso que si aconseguim explicar la veritat sobre les coses plantarem la llavor per aconseguir un món més just. Aficions? Masses... Art, literatura, fotografia, noves tecnologies, moda i etc. Dedico bona part del meu temps lliure a tasques de voluntariat, a estar al costat dels meus i a viatjar".
Montse (27 de novembre del 1993, Barcelona): "No hi ha res que m'agradi més que escriure, sobretot històries que no acaben bé. Suposo que sóc una romàntica de les d'abans. M'encanta l'art, conèixer, aprendre. Tothom et pot ensenyar alguna cosa si saps com acceptar la diferència. Crec que s'han de difondre certs temes perquè tots junts puguem superar-los, encara que facin mal. L'alarma social que poden generar no és res comparat amb els guanys que podem obtenir si tots cooperem. La pau al món és impossible? Potser sí...però que no es digui que no ho hem intentat".
Mònica (12 de febrer del 1993, Navarcles): "De tots els meus defectes i virtuts destacaria la hipersensibilitat. Em vaig matricular en aquesta carrera perquè sóc una somiadora i penso que si aconseguim explicar la veritat sobre les coses plantarem la llavor per aconseguir un món més just. Aficions? Masses... Art, literatura, fotografia, noves tecnologies, moda i etc. Dedico bona part del meu temps lliure a tasques de voluntariat, a estar al costat dels meus i a viatjar".
Montse (27 de novembre del 1993, Barcelona): "No hi ha res que m'agradi més que escriure, sobretot històries que no acaben bé. Suposo que sóc una romàntica de les d'abans. M'encanta l'art, conèixer, aprendre. Tothom et pot ensenyar alguna cosa si saps com acceptar la diferència. Crec que s'han de difondre certs temes perquè tots junts puguem superar-los, encara que facin mal. L'alarma social que poden generar no és res comparat amb els guanys que podem obtenir si tots cooperem. La pau al món és impossible? Potser sí...però que no es digui que no ho hem intentat".
felicitats craks, m'agrada molt la vostra iniciativa, les vostres ganes per la feina ben feta i la dosi de realisme que esteu aportant en aquest tema. Jo desde l'àmbit de l'educació us convido, si no ho heu fet ja, de passar per una aula hospitalaria i aprendre al màxim de la il·lusió per la vida que tenen aquests nens i nenes, m'agradaria molt llegir el vostre article! ànims i felicitaats!
ResponEliminame encanta vuestra iniciativa! las felicito!
ResponEliminami nombre es Maria Labaronnie y tuve cancer de mama, termine mi tratamiento hace menos de un año y junto con una amiga que perdio a su madre durante el proceso de la quimioterapia decidimos montar una web como forma de autoempleo y como homenaje a las mujeres que pasan por esta situación.
les dejo mi enlace
un abrazo
www.inflower.es
Benvolgudes, en primer lloc felicitar-vos per la iniciativa d'aquest bloc.
ResponEliminaSóc professora de la Facultat de Pedagogia de la UB i, suposo que per deformació professional, m'agradaria saber si aquest projecte està immers dintre d'alguna proposta de la vostra carrera o simplement respón a una iniciativa personal. En el primer cas, podríem estar parlant d'uan proposta d'aprenentatge servei, com les que estic estudiant, i m'agradaria en puguessim parlar un dia amb calma, què us sembla? Si fos el segon cas, tornar-vos a felicitar per la iniciativa, és realment valuosa.
Ja em direu,
Laura Rubio
lrubio@ub.edu