Les activitats a l'ICO disminueixen per la baixa participació dels pacients

Actualment els malalts ingressen quan es troben en pitjors condicions i això dificulta la feina

“Abans fèiem manualitats, i fins i tot sessions de cinema, però ara els malalts no estan per aquestes coses”, així ho afirma Fanny Rauscher, voluntària a l’ICO des de fa 10 anys. Les característiques dels pacients han anat canviant substancialment. Fa 3 anys, la norma general era l’hospitalització, però ara l’assistència és essencialment ambulatòria. Això provoca que els malalts només ingressin en situacions excepcionals, sobretot quan tenen seqüeles o necessiten cures pal·liatives, tal com explica Anna Blasco, coordinadora de voluntariat a l’ICO.   

Els voluntaris organitzen bingos, fan jocs de màgia i preparen audicions de guitarra. A més, cada dia passen per les habitacions repartint colors o sudokus, acompanyen alguns malalts a passejar i els escolten quan tenen algun problema que no expliquen als familiars. Malgrat la seva dedicació, els pacients no responen de la mateixa manera que fa uns anys. Segons Rauscher: “sempre teníem més de 20 persones al bingo,fins i tot havien de col·locar-se al passadís perquè no hi cabien. Ara normalment són 6”.

Gairebé tots els regals que s'ofereixen durant les activitats són donacions de familiars, i van des de peücs per l'hivern fins a joies, barrets o peluixos. Foto: Montse Bizarro

Anna Blasco creu que la disminució de la participació es deu al fet que “el tipus de malalt ha canviat”. La majoria de pacients passen poc temps a l’hospital, i només quan el seu cas és bastant greu. Aquesta situació afecta a tots aquells que necessiten transplantaments i a malalts de leucèmia, però també n’hi ha d’altres que no suporten bé la quimioteràpia i necessiten molta atenció. La gravetat d’aquests casos provoca que els malalts no tinguin l’estat d’ànim adequat per participar a les activitats.

Pepi Campos, voluntària a l’ICO des de fa 6 anys, atribueix la disminució del nombre d’ingressats a un canvi en la política sanitària. Les retallades, doncs, haurien afectat el tipus d’assistència que s’ofereix arreu. Pepi assegura que va veure un malalt marxar “molt malament” (encara que ignora el seu estat real), i remarca que els tractaments de quimioteràpia són “molt cars” per l’Estat. Rauscher, en aquest  punt, afegeix que “fins i tot ens han tret les roses per Sant Jordi, i ara les hem de fer de paper”.